Tic tac, tic tac,
tic tac,... catacrac.
El catacrac que va fer el maleït despertador, fill
d'un balancí ben engreixat i de mare puntual, va ser del tot inesperat. La
llum de l'habitació es va encendre, l'espectacle era dantesc, feia basarda
només de mirar. El cadàver del
vell rellotge, ara, fet bocins projectava petites ombres fantasmagòriques.
Tants anys d'abnegació havien acabat en
un obrir i tancar d'ulls, potser en menys d'una fracció de segon a mans d'un
jove massa impulsiu, que encara no havia
pres consciencia de quin es el caràcter natural del pas del temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada