Patètic.

     Llàgrimes als ulls, fruit de la desesperació no premeditada, una teatralitat que feia de la autenticitat dels seus sentiments una caricatura desdibuixada de la seva persona.

Tot suma.

     Dia a dia, toll a toll, mot a mot, tot fa gruix.

"Dedicat a l'Eugènia"

Punts de vista.

     Res no és el que sembla i el que sembla no és mai res de l'altre mon.

Agenollada.

   Jo he vist coses que vosaltres no creuríeu.

   La mort agenollada davant del Senyor, una patètica caricatura en mixt d'un mar de llàgrimes, clamat misericòrdia per la seva vida fugaç.

Embolicat amb cotó fluix.

     Una idea igual que una llavo pot prosperar o no.
     L'esperança de vida d'un fesol embolicat amb coto fluix es gairebé nul·la, un cicle vital que es apunt de començar en mans d'uns marrecs que no saben que la vida que els espera es com un treball de ciències.

Pesant figues.

     Un son profund t'allunya del ara es dolç, cremós, mel que regalima d'una torrada ampul·losa de tan mató.

Endormiscat.

     Quan t'hagis adormit, obre bé els ulls i veuràs tot allò que no a vist mai ningú.

La Treva.

     Escriuré es i serà sempre un procés dolorós, tan es així què he tractat d'evitar-ho tot el que ma estat humanament possible. 

     Pro desgraciadament desprès de tants anys de negació, patiment innecessari i frustració, firmo voluntàriament la meva rendició sense clàusules ni condicionants.

Bèsties.

     Un toll, aigua de pluja que el sòl no ha pogut absorbir després d'un estiu sec i calorós conseqüència de la mà del Home. "Mamífer què s'autodestrueix."

     Aquestes bèsties què s'autoanomenen intel·ligents posseeixen qualitats d'escassa virtut, l'egoisme, la vanitat i la necessitat de posseir tot allò que els es aliè els fa temibles.