Síndrome... prevacacional.

     El Primer dia sempre és sempre el que s'afronta amb més entusiasme, el segon es rutina i el tercer... el tercer... el tercer deu ser... <<-Però no estàvem de vacances?!!!->>

Tal dia com avui farà un any.

     Un anys és una engruna dins d'un pensament, un pensament pot fer d'una llavor estèril un bosc infinit i pensar en l'infinit es una bona manera d'afrontar canvis amb imaginació. 

     La imaginació us far lliures.

Ombres.

     Tic tac, tic tac, tic tac,...  catacrac.

     El catacrac que va fer el maleït despertador, fill d'un balancí ben engreixat i de mare puntual, va ser del tot inesperat. La llum de l'habitació es va encendre, l'espectacle era dantesc, feia basarda només de mirar. El cadàver del vell rellotge, ara, fet bocins projectava petites ombres fantasmagòriques.

     Tants anys d'abnegació havien acabat en un obrir i tancar d'ulls, potser en menys d'una fracció de segon a mans d'un jove  massa impulsiu, que encara no havia pres consciencia de quin es el caràcter natural del pas del temps.

Encadenat.

     Bec per oblidar tot el que soc.

     Bec per oblidar tot el que podria ser.

     Bec per oblidar tot el patiment.

     Bec per oblidar perquè bec.

     No sóc res del que s'esperava que fos, ni tan sols una versió dolenta, tractar d'oblidar no impedeix que el meu turment s'esvaeixi en la fosca.

     L'intens desig d'oblidar és la cadena que et limita.

Migranya.

     Un dolor sense aturador bloqueja tota esperança d'assossec, només quant els ulls són clucs una breu calidesa alleuja el patiment.

Anhel.

     Vitalitat per viure, desesperació per no deixar de fer-ho, tot plegat, un present dolcíssim i enlluernador, un malson del que no despertaràs.

     - Ets la víctima de la teva vanitat.

Sens dubte.

     Dubtar, era el que millor gestionava.

     Cafè o llet, llet o cafè, torrades amb mantega o mantega amb torrades. - No gracies que m'embafen-.

     Un ritual matiner, digna  de  monarques.